En Joan era un pobre pagès. Ell sempre
humil, ell sempre honest. Vivia amb
l´hermosa Maria, i ho feia tot perquè
sempre mengés.

En canvi en Lluís era molt ric, a ell mai
no li va faltar de res. Com si tot el que ell
volgués, en dir-ho, als peus ho
tingués.

I és que uns tant, i altres tant poc,
però tots feliços tal com
són.

Un dia el Lluís es va creuar amb la Maria
passejant, i enamorat es va jurar pagar per ella
el preu més alt.

I en aquells temps va haver una guerra. En Joan
jove i fort per força va marxar. En
Lluís no era apte per morir. Això
és una merda, tio has d´aguantar.

Tot era estrany en els seus ulls. La por,
l´odi, la tristor.

I la Maria se´l va mirar, com si ja no
pogués veure´l mai més.
Llavors el Lluís va aprofitar i a la Maria
va comprar, i li va dir:

"Sé que m´estaves esperant, jo
no t´havia oblidat, jo et puc donar tot el
què vols. Tinc tot el què puguis
desitjar". (x2)

(solo)

Agafa´m de la mà, corre i no
t´ho pensis massa, que et donaré el
què vols, si no ho tens en aquesta casa. Jo
sé el que tu vols i tu fa temps que ho
desitjaves, pensa el què faràs i com
viuràs a partir d´ara.

Find more similar lyrics on http://mp3lyrics.com/4GfHEl Joan no tornarà, és el seu fi.
Jo ja ho sabia. Si fos tu "sí"
diria i no m´ho pensaria més. Jo et
dono flors i joies, festes
criats i vestits. Jo et
cobriré d´or, plata, bons perfums i
Weiss do Frings.

I la Maria, se´l va mirar i de la mà
el va agafar. Anava tot cega
amb tants regals, que
sense pensar-s´ho, del Joan va passar! i li
va dir:

"Jo en tu ja no et puc esperar, tu em fas
patir i treballar. Ell tot el dia juga amb mi,
bona sort que l´hagi trobat". (x2)

Aquell pobre pagès sabia que anava a
morir. Llavors va dir: "si em moro, tu
també et mores amb mi". La va esperar
a les fosques al carrer tota
la nit, quan ella va
sortir la va matar sense patir.

Amb la mateixa arma es va fer
ell un tret al cap,
va caure estès a terra amb la Maria al seu
costat. La conya de la història amics meus
reflexioneu: No és que en Joan
morís, sinó que el Lluís
està de peu.

I el Lluís se´ls va mirar, va ser
d´aquells dies que més va plorar. Sol
es trobava amb els seus calers, per molts que en
tingués, massa car per ell, i es va dir:

"Segur que algú m´està
esperant, això ho oblido jo demà. A
moltes noies puc comprar, no
importa a qui hagi de
trepitjar". (x2)

Hel17 =)